Ja farà ben bé tres setmanes, que vam fer una de les sortides més estiuenques de l'any. La idea era anar a l'Escala el dia abans, i escalar el dia següent. I així va ser.
Vam sortir de Barna amb una mica de retard, 2 o 3 minuts, perdó, 2 o 3 HORES, el divendres a la nit i no sense entrebancs i fent visita nocturna per l'empordà, vam arribar a bon port. A casa els Masferrer erem en Jan, el Pere, el Juan, la Julia, en Xarli, en Godo i jo, i després de les partides de coses (cartes, daus,...) de rigor i d'haver sopat menjar passat pel microones, prèviament avisats pel xarli sobre els seus riscos, vam anar a donar un tomb pel poble.
(foto de tots en alguna plaça del poble)
A part de comprovar com dos columpis entrant en ressonancia fan flectar un huevo una barra d'acer, vàrem sentir en primera persona la historia d'en Jan i la tortuga, que el passejava amunt i avall pel carrer Masferrer, amb tot el temps que això suposava.
El dia següent ens va despertar el Juan cridant: PER AQUESTES COSES VAL LA PENA VIURE!!! tot obrint-nos les finestres a cada un de nosaltres perque veiessim la illeta que hi ha davant de la platja de l'Escala, amb el seu mar i la llum meravellosa que reflexava les ones acompassades...
(foto de la vista)
Així ens vam vestir, i recollirem totes les coses per anar a buscar als fiesteros que venien d'empalme des de Barcelona. Concretament en Jan Mat, en Joel Mu i l'Enric For.
Tanta xerrameca i encara no hem començat a escalar, bé, doncs obviant l'esmorzar i la compra d'aigua i menjar, vam començar a tantejar les vies més faciletes i ens en vam anar al campamento base 2 des d'on es veia millor tota la paret. Era el moment de tornar per la part mes xunga i el Juan va passar, també passaren el Jan Mas, el Joel Mu que recordi, i quan em va tocar a mi, a l'aigua.
A destacar, el sostre que vam fer el joel el juan i jo, cadascun per un lloc diferent, el lance del Joel 6c, i la via 6b que es va fer el Juan a la paret del davant. El Pere molt mandrós, preferia que la gravetat fes la feina, i va decidir dedicar-se a tirar-se des de dalt, amb altres mandrosos que l'acompanyaven.
(foto dels 3 saltant, no recordo qui)
Finalment, i després de que la Julia s'hagués tirat a l'aigua i hagués dit que estava tèbia, mentre tots ens cagavem en ella, vam dinar i vam començar a apalancar-nos. Poc més vàrem escalar i vam fer cap ben aviat, després de la pensada que vam tenir:
I si passem per Calella i putegem al Mario que sempre hi vol anar? La idea va anar agafant cos i al cap de 2 hores estavem a la platja de calella jugant al sopapo amb una pilota que tenia les hores comptades.
Tot i haver anat per veure el rocòdrom, ens fotia tal mandra que no vam fer-ho fins que ja no ens quedaven més callos a les plantes dels peus, ja que la sorra d'aquella platja era digne de ser utilitzada per un faquir.
El Pere es va rallar perque hi havia gent pescant, el Juan es va dislocar l'hombro i jo no vaig trobar ningu que em donés un mocador. Per si no n'haviem tingut prou, em vaig carregar la pilota i el rocòdrom ens va decepcionar una mica, però res importava, semblava que estiguéssim de vacances!!!
(fotografia del rocodrom)
Així, tornant cap al cotxe, vam pensar que què millor per arrodonir-ho que anar a un bar de guiris a veure la final de la champions i així acabar d'arruinar-nos, si encara no ho haviem fet.
Allà vam recordar els bons moments de l'estada, sense oblidar els més durs i la nostàlgia que ens quedaria un cop a casa. Vam riure pensant idees pel blog, pensant en la broma d'en Marius i ens en vam anar després de que ens preguntessin uns guiris: Do you know where I can fuck for money?
Algo que trencava l'harmonia del moment, sortosament tampoc n'hi va haver per tant tot i que alguns seguien dient: Deu n'hi dó, deu n'hi dó.
Robert
