Bé nois reprenem la temporada! Farem un petit resumet de la sortida a montgrony d'enguany:
El tema és: vam sortir 2 cotxes, un d'hora, on hi havia el Jan, el Joel, el Pere, en Godo i la Julia perque havien de fer la "compra" i anar a buscar el material d'espeleologia que posteriorment es faria servir per a RES i un altre cotxe que es va endarrerir una mica perque anaven guiats per l'instint del Robert (en realitat va ajudar, aguessin fet mes tard). En aquest ultim cotxe anaven Txiki, Roc, vull dir Ferran, Jan i Robert.
Van arribar al refu cap a les 12 on van ser rebuts per dos quilos d'arròs que primer (com que venien sopats) van rebutjar, i despres van devorar amb agraïment. Una birra i a dormir, que la nit seria llarga. Potser erem 15 el primer dia entre uns 6 doming. i nosaltres, ja els feiem... no sabiem el que ens esperava...Destacar que el joel començava a trobar-se malament i estava ja dormint.
Tocava escalar, i vam anar al sector de mes a prop i mes maco de la zona, malgvrat alvtres opvinin el convtrari, el sector del mal-pas. Després de 2l de mate concentrat que tothom va rebutjar tot dient: "gracias" (i poso entre cometes perque en realitat vol dir "posa't el mate pel cul") i que es va acabar fotent el robert, vam emprendre la llarga marxa de 5min. fins al sector, un sector de puta mare, petit pero amb vies interessants, del nostre nivell.
Orbita zero Vº, Tortell poltrona 6c+, Pitopausia 6b, Reagan plega 6a i Perestroika 6c van marcar el primer frenessí del Robert, que encavallat pel mate, agafava qualsevol corda que veia suelta i començava a pujar paret. El pobre Jan que havia de seguir-lo el va aguantar amb paciencia, pero no sense endur-se una bona pinya, al 6b on el Robert també se l'havia fotut.
Integral camamilla 6a també va ser una de les vies fetes pel grup, pero cap a les 15 es va posar a ploure, i que coi, estaven en una cova, així que van seguir fent el morat a una via que just queia alla, sense mullar-se, mentre el robert encara extasiat, feia un pseudo-artifo a un 7a del costat.
Lo dicho, a les 4 o 5 van encaminar cap al refu aguantant la pluja menys jo que anava de gordo amb un xubasquero vermell enorme. Un cop alla el Jan Mat va dir, que collons, aqui només hi ha un grumete, i malgrat no tenir foto, si que la tenim, nose si m'explico:
Doncs gràcies a aquest valent grumet i 2 o 3 mes, vam tenir llenya per donar i per vendre que encara que estigues molla ens va ben servir, amb tota la carn que uns altres van comprar, i sino pregunta'ls-hi als altres que volien fer servir la llar de foc...
Resulta que va començar a venir gent i gent i de cop erem 27 persones. Faltava l'assassí, un escalador pepinissim que tenia un comportament certament sospitós i que nomes enraonava amb mi perque era l'unic que li devia fotre cas... sort que encara estem vius, ja m'ho agraireu, que si no li arribo a parlar...
Total, que per la nit, igual o mes que l'anterior, una serenata de roncs i pets, tots coordinats per no deixar dormir a segons qui, va fer trontollar les parets del refugi, que a partir d'ara enlloc de fer pudor a fum i llenya, faran olor a pet.Destacar que el joel es trobava encara pitjor i seguia al llit malgrata haver-se fotut un 6c de segon.
El dia següent es van preparar i van agafar el cotxe cap a algun lloc, i dic van perque surto del refugi i veig com se n'estan anant amb el cotxe, molt bonic, molt bonic. Total per anar a 100 metres del sector on havien estat el dia anterior. Allà pugueren fer 5 vies, Vcutre, Vplaca, 6bplacaza, V increiblement guapo. A la selva del costat, despres de que en Jan Mas hagues anat a despejar el terreno (sembla que hi havia 6 o 7 lleons i 4 elefants dels quals se'n va desempallegar, o aixo es el que vam deduir pel soroll) vam puguer fer un 6a de plaquilla mes o menys xulo.
El jan mat assegurant es va menjar la gespa i ja no va tenir que dinar. De mentres el Txiqui muntava una slackline i com qui no vol la cosa de repent apareixen Xarli, Marc i Lola per casualitat i sense haver quedat alla. Val a dir que els va mancar l'orientacio ja que es pensaven que anaven de pet al tortell poltrona, pero el desti es el desti, que bonic. El Joel seguia malalt pero es va fer un 6b de placa de 1r que va quedar sobradissim! Mentre recollien i canviaven de sector van anar a fer una via de bloc ben xula, que un cop plantejada, Marc i Robert van poder-la solucionar.
Per la tarda i per sorpresa vam apareixer a un sector que no haviem sentit a parlar mai i en Pere per atzar, va començar a ver una via que tampoc coneixiem. El sector es deia algo aixi com la venda o la vana, pero diria que es poc conegut dintre de la ZONA de Montgrony. Total, que la tarda la vam passar fent una via molt xula de dos xorreres que pugen com un cohet i finalment troben un bulb que sembla un cap d'extraterrestre, per aixo es diu viatge a venus. Queda prohibit d'ara en endavant tornar a discutir si 1r, 2on, 3r o 4rt viatge a venus que ja en vam tenir prou!!! jajaja que jo m'inventare una ressenya i es dira viatge a Mart i ja la tornarem a tenir.
Per la dreta el Robert i el Jan van fer un 6b+ i en Joel que estava a les ultimes va acabar defallint quan va anar a venus. Destacar el cadaver d'en Joel.
Però no acabava aqui, tot petats vam decidir anar al bar de gombren on, per preparar el cartell, haviem quedat amb un mestre de impremta. L'home cubata, pels amics, ens va nutrir amb els seus coneixements d'offset i digital, relacions entre dissenyadors i tecnics d'impressio, colors, cassades, i fins i tot escalada, fins que uns quants vam decidir anar a sopar-dormir. <
El dia seguent i amb moltes ganes d'escalar, vam decidir anar cap a ogassa, que jo pensava que era una parada de renfe del maresme. Un cop alla, vam replantejar-nos-ho i amb fermesa, decidirem fer el maxim nombre de vies que puguessim; penal, corner, mig camp, porteria, pilota, xut, falta, regat, eren els noms de varies vies del sector i 4,5, i 6 va ser les hores que ens vam estar practicant-les. Com es normal, tantes vies en un sol dia provoca agulletes, i així ho vam comprovar el dia seguent, tots amb agulletes fins i tot a les cames. Coses rares que passen.
Dinant, amb la paret horitzontal de les vies al davant. Moment de fundacio del club de gordos de l'etseib, recorda aquest nom.
