Montgrony merce'10

Bé nois reprenem la temporada! Farem un petit resumet de la sortida a montgrony d'enguany:

El tema és: vam sortir 2 cotxes, un d'hora, on hi havia el Jan, el Joel, el Pere, en Godo i la Julia perque havien de fer la "compra" i anar a buscar el material d'espeleologia que posteriorment es faria servir per a RES i un altre cotxe que es va endarrerir una mica perque anaven guiats per l'instint del Robert (en realitat va ajudar, aguessin fet mes tard). En aquest ultim cotxe anaven Txiki, Roc, vull dir Ferran, Jan i Robert.

Van arribar al refu cap a les 12 on van ser rebuts per dos quilos d'arròs que primer (com que venien sopats) van rebutjar, i despres van devorar amb agraïment. Una birra i a dormir, que la nit seria llarga. Potser erem 15 el primer dia entre uns 6 doming. i nosaltres, ja els feiem... no sabiem el que ens esperava...Destacar que el joel començava a trobar-se malament i estava ja dormint.

Tocava escalar, i vam anar al sector de mes a prop i mes maco de la zona, malgvrat alvtres opvinin el convtrari, el sector del mal-pas. Després de 2l de mate concentrat que tothom va rebutjar tot dient: "gracias" (i poso entre cometes perque en realitat vol dir "posa't el mate pel cul") i que es va acabar fotent el robert, vam emprendre la llarga marxa de 5min. fins al sector, un sector de puta mare, petit pero amb vies interessants, del nostre nivell.
Orbita zero Vº, Tortell poltrona 6c+, Pitopausia 6b, Reagan plega 6a i Perestroika 6c van marcar el primer frenessí del Robert, que encavallat pel mate, agafava qualsevol corda que veia suelta i començava a pujar paret. El pobre Jan que havia de seguir-lo el va aguantar amb paciencia, pero no sense endur-se una bona pinya, al 6b on el Robert també se l'havia fotut.
Integral camamilla 6a també va ser una de les vies fetes pel grup, pero cap a les 15 es va posar a ploure, i que coi, estaven en una cova, així que van seguir fent el morat a una via que just queia alla, sense mullar-se, mentre el robert encara extasiat, feia un pseudo-artifo a un 7a del costat.


Lo dicho, a les 4 o 5 van encaminar cap al refu aguantant la pluja menys jo que anava de gordo amb un xubasquero vermell enorme. Un cop alla el Jan Mat va dir, que collons, aqui només hi ha un grumete, i malgrat no tenir foto, si que la tenim, nose si m'explico:

Doncs gràcies a aquest valent grumet i 2 o 3 mes, vam tenir llenya per donar i per vendre que encara que estigues molla ens va ben servir, amb tota la carn que uns altres van comprar, i sino pregunta'ls-hi als altres que volien fer servir la llar de foc...
Resulta que va començar a venir gent i gent i de cop erem 27 persones. Faltava l'assassí, un escalador pepinissim que tenia un comportament certament sospitós i que nomes enraonava amb mi perque era l'unic que li devia fotre cas... sort que encara estem vius, ja m'ho agraireu, que si no li arribo a parlar...
Total, que per la nit, igual o mes que l'anterior, una serenata de roncs i pets, tots coordinats per no deixar dormir a segons qui, va fer trontollar les parets del refugi, que a partir d'ara enlloc de fer pudor a fum i llenya, faran olor a pet.Destacar que el joel es trobava encara pitjor i seguia al llit malgrata haver-se fotut un 6c de segon.

El dia següent es van preparar i van agafar el cotxe cap a algun lloc, i dic van perque surto del refugi i veig com se n'estan anant amb el cotxe, molt bonic, molt bonic. Total per anar a 100 metres del sector on havien estat el dia anterior. Allà pugueren fer 5 vies, Vcutre, Vplaca, 6bplacaza, V increiblement guapo. A la selva del costat, despres de que en Jan Mas hagues anat a despejar el terreno (sembla que hi havia 6 o 7 lleons i 4 elefants dels quals se'n va desempallegar, o aixo es el que vam deduir pel soroll) vam puguer fer un 6a de plaquilla mes o menys xulo.
El jan mat assegurant es va menjar la gespa i ja no va tenir que dinar. De mentres el Txiqui muntava una slackline i com qui no vol la cosa de repent apareixen Xarli, Marc i Lola per casualitat i sense haver quedat alla. Val a dir que els va mancar l'orientacio ja que es pensaven que anaven de pet al tortell poltrona, pero el desti es el desti, que bonic. El Joel seguia malalt pero es va fer un 6b de placa de 1r que va quedar sobradissim! Mentre recollien i canviaven de sector van anar a fer una via de bloc ben xula, que un cop plantejada, Marc i Robert van poder-la solucionar.

Per la tarda i per sorpresa vam apareixer a un sector que no haviem sentit a parlar mai i en Pere per atzar, va començar a ver una via que tampoc coneixiem. El sector es deia algo aixi com la venda o la vana, pero diria que es poc conegut dintre de la ZONA de Montgrony. Total, que la tarda la vam passar fent una via molt xula de dos xorreres que pugen com un cohet i finalment troben un bulb que sembla un cap d'extraterrestre, per aixo es diu viatge a venus. Queda prohibit d'ara en endavant tornar a discutir si 1r, 2on, 3r o 4rt viatge a venus que ja en vam tenir prou!!! jajaja que jo m'inventare una ressenya i es dira viatge a Mart i ja la tornarem a tenir.
Per la dreta el Robert i el Jan van fer un 6b+ i en Joel que estava a les ultimes va acabar defallint quan va anar a venus. Destacar el cadaver d'en Joel.



Però no acabava aqui, tot petats vam decidir anar al bar de gombren on, per preparar el cartell, haviem quedat amb un mestre de impremta. L'home cubata, pels amics, ens va nutrir amb els seus coneixements d'offset i digital, relacions entre dissenyadors i tecnics d'impressio, colors, cassades, i fins i tot escalada, fins que uns quants vam decidir anar a sopar-dormir. <> i <>, van ser dues frases que recordarem d'en Manel, un bon home.

El dia seguent i amb moltes ganes d'escalar, vam decidir anar cap a ogassa, que jo pensava que era una parada de renfe del maresme. Un cop alla, vam replantejar-nos-ho i amb fermesa, decidirem fer el maxim nombre de vies que puguessim; penal, corner, mig camp, porteria, pilota, xut, falta, regat, eren els noms de varies vies del sector i 4,5, i 6 va ser les hores que ens vam estar practicant-les. Com es normal, tantes vies en un sol dia provoca agulletes, i així ho vam comprovar el dia seguent, tots amb agulletes fins i tot a les cames. Coses rares que passen.

Dinant, amb la paret horitzontal de les vies al davant. Moment de fundacio del club de gordos de l'etseib, recorda aquest nom.

Sortida a l’escala versió alfa 2.0 (deluxe, amb fotos)

Iep petits escaladors! potser ja no recordeu que tenim un grup d’escalada i encara menys que ja farà un parell de mesos o tres vam fer una escapada a l’escala a fer psicobloc. Doncs bé, algun dia em vaig comprometre a fer la versió amb fotos, i com diu el refrany “més val tard que mai” aqui va. Com que la meva memoria és escassa i no va ser precissament ahir, a veure de que recordo. Espero també estar a l’altura del bloger habitual gran mestre de l’escalada i del blogging Robert (alias el Grigri). Visca el peloteo (Robert això val com a mínim perque em convidis a un parell de birres a la pròxima festa major).

Bé endinsem-nos en l’historia en si, tot va començar com una iniciativa de putejar al Mario per tal de no anar a Calella en una de les reunions d’escalada entre les multiples divagacions habituals, que va ser aprovada per 12(per dir un nº) vots a 1(Mario per si algú no se n’havia percatat). Vam quedar un divendres a les 6 o 7 si no recordo malament, bé tant es, total que el Jan va decidir ,unilateralment aquest cop ¬¬, que anàvem massa bé de temps i va fer-nos esperar unes 2 hores pel cap baix al passadís de la nostra estimada escola mentres feiem una sentada en aquest.

Després de l’espera va arribar el Jan amb la seva furgo pepina de 7 places i vam partir. En aquesta primera expedició anavem en Godo, Robert, Jan, Juan,i servidor. Aviat ens vam adonar que no erem els únics que haviem notat que teniem pont, ho vam poder comprovar quan vam tardar més d’una hora a creuar la Ronda de d’alt.

Com que no hi ha fotos d’aquesta part us conformeu amb les que estem fent psico

Al cap d’una estona vam arribar a Badalona i vam recollir al Pere. Podia semblar que feiem tard però el Pere va dir, “tranquils que l’Escala està al mateix carrer que casa meva” i com que ens sobrave el temps ens vam dedicar a agafar “dreceres”, com per exemple girar en una rotonda en rodo o trobar-nos un carrer tallat enmig d’un poble quan anavem a 80 Km/h.

Després d’alguna parada finalment vam arribar a l’Escala. Vam quedar fascinats per les platges d’aigua cristalina però com q la gana apretava vam entrar a sopar a can Masferrer.

Lo dixo, per amenitzar entre tanta lletra

Al sopar no vam fer una dieta saludable precissament i vam menjar-nos les puntes dels platans, previament passats pel microones com la resta d’aliments i vam menjar carn (cosa prohivida per un individu que al cap de dos dies es presenta amb un bratsburg a la fuxi! Que no nó engañen!Q nó digan la verdá!). No cal tenir un programa de l’hp per saber que si una tortuga vegetariana viu el doble que una que menja de tot i que un gos que només menja coses passades pel microones es mor al cap d’un mes i, a més a més, i sumem q vam menjar les puntes dels platans que són radioactives; la conclusió és que segurament tots els que estavem en aquell sopar ens quedin poques esperances de vida xD. Seguidament entre riures el Pere i el Juan ens van enssenyar jugar al tocho (joc de daus), minuts després ja els havia humiliat jujuju.

Com que encara teniem forces i poca son vam anar a donar un tomb pel poble i a part de jugar-nos la vida en uns columpis el Jan ens va explicar l’historia d’ell pujat sobre una tortuga baixant per un dels carrers de l’Escala que portava el nom del seu avi. Vam decidir que ja n’haviem tingut prou i vam anar a dormir.

L’endema ens vam llevar ben prest i vam quedar encara més fascinats pel paisatge que la nit anterior. Vam nar a trobar-nos amb la segona part de l’expedició composta per l’Enric, el Joel i el Jan Mat que arribaven gairebé d’empalme. Vam esmorzar sobretot platans perque tot i saber de la seva radioactivitat també sabiem que eren com una Powerbalance i vam creure que mereixia correr el risc.

Son Goku

Un cop amb la panxa plena vam anar tirant a cap a la cala. Allí vam escalar, ens vam torrar una miqueta i ens ho vam passar de luxe. A destacar que el Juan no es desenganxava de la paret i que el Joel es va fer un lance de 6c bastant guapo. També hi va haver temps per fer alguns salts i de nadar una miqueta en les aigües gèlides per la majoria, menys per la Julia que després de resistir-se a tirar-se tot el matí quan si va llençar va dir que l’aigua estava “teva” (q no és un possesiu sino que fa referència a la temperatura de l’aigua, coses dels menorqins) i no cal dir tampoc que l’home adiabàtic estava també com peix a l’aigua. Poca cosa més q recordi...el Joel fent la migdiada de ressaca després d’acabarse el seu ron amb cola.

Pere que com que li feie mandra escalar es va dedicar a treure tot el potencial de la meva camara xD

Després vam recollir-ho tot i vam tornar cap a casa, el Jan Mat, el Joel, l’Enric i el Godo se’n van anar a Girona i els altres vam decidir que estarie bé anar a Calella per putejar una mica el Marius fent unes fotos com si haguessim nat a Calella.

Foto per putejar al Mario

Vam anar a la platgeta de Calella on el Robert va demostrar les no-habilitats fent uns tocs amb la pilota de voley, el Juan tampoc es va quedar enrere amb la seva pota de fusta. Vam anar a veure el roco de Calella i el Juan va dislocarse l’hombro mentres el Robert rebentave la pilota de voley quan jugave com un gos. Vam allargar la nostra estança a Calella mirant la Champions amb un bar de guiris. I finalment vam tornar a casa després d’haver viscut un cap de semana de desconecció total.

Juan dislocant-se l’hombro

Ja per acabar no podia marxar sense dir “AMB VERITAT”.

Per últim demanar perdó per anticipat a la llengua catalana. Com que hi ha hagut una mica de canya per tothom, també una mica pel meu petit retraç...Déu n’hi dó Charlie Déu n’hi dó!

PD: Wueno jefes ja falte menos per Mallorca! ens veiem alli!Salut i psicobloc!!!!

Charlie

Escola l'Escala (versio beta, de baix cost, sense fotos)

Ja farà ben bé tres setmanes, que vam fer una de les sortides més estiuenques de l'any. La idea era anar a l'Escala el dia abans, i escalar el dia següent. I així va ser.

Vam sortir de Barna amb una mica de retard, 2 o 3 minuts, perdó, 2 o 3 HORES, el divendres a la nit i no sense entrebancs i fent visita nocturna per l'empordà, vam arribar a bon port. A casa els Masferrer erem en Jan, el Pere, el Juan, la Julia, en Xarli, en Godo i jo, i després de les partides de coses (cartes, daus,...) de rigor i d'haver sopat menjar passat pel microones, prèviament avisats pel xarli sobre els seus riscos, vam anar a donar un tomb pel poble.

(foto de tots en alguna plaça del poble)

A part de comprovar com dos columpis entrant en ressonancia fan flectar un huevo una barra d'acer, vàrem sentir en primera persona la historia d'en Jan i la tortuga, que el passejava amunt i avall pel carrer Masferrer, amb tot el temps que això suposava.

El dia següent ens va despertar el Juan cridant: PER AQUESTES COSES VAL LA PENA VIURE!!! tot obrint-nos les finestres a cada un de nosaltres perque veiessim la illeta que hi ha davant de la platja de l'Escala, amb el seu mar i la llum meravellosa que reflexava les ones acompassades...

(foto de la vista)

Així ens vam vestir, i recollirem totes les coses per anar a buscar als fiesteros que venien d'empalme des de Barcelona. Concretament en Jan Mat, en Joel Mu i l'Enric For.

Tanta xerrameca i encara no hem començat a escalar, bé, doncs obviant l'esmorzar i la compra d'aigua i menjar, vam començar a tantejar les vies més faciletes i ens en vam anar al campamento base 2 des d'on es veia millor tota la paret. Era el moment de tornar per la part mes xunga i el Juan va passar, també passaren el Jan Mas, el Joel Mu que recordi, i quan em va tocar a mi, a l'aigua.
A destacar, el sostre que vam fer el joel el juan i jo, cadascun per un lloc diferent, el lance del Joel 6c, i la via 6b que es va fer el Juan a la paret del davant. El Pere molt mandrós, preferia que la gravetat fes la feina, i va decidir dedicar-se a tirar-se des de dalt, amb altres mandrosos que l'acompanyaven.

(foto dels 3 saltant, no recordo qui)

Finalment, i després de que la Julia s'hagués tirat a l'aigua i hagués dit que estava tèbia, mentre tots ens cagavem en ella, vam dinar i vam començar a apalancar-nos. Poc més vàrem escalar i vam fer cap ben aviat, després de la pensada que vam tenir:
I si passem per Calella i putegem al Mario que sempre hi vol anar? La idea va anar agafant cos i al cap de 2 hores estavem a la platja de calella jugant al sopapo amb una pilota que tenia les hores comptades.
Tot i haver anat per veure el rocòdrom, ens fotia tal mandra que no vam fer-ho fins que ja no ens quedaven més callos a les plantes dels peus, ja que la sorra d'aquella platja era digne de ser utilitzada per un faquir.
El Pere es va rallar perque hi havia gent pescant, el Juan es va dislocar l'hombro i jo no vaig trobar ningu que em donés un mocador. Per si no n'haviem tingut prou, em vaig carregar la pilota i el rocòdrom ens va decepcionar una mica, però res importava, semblava que estiguéssim de vacances!!!

(fotografia del rocodrom)

Així, tornant cap al cotxe, vam pensar que què millor per arrodonir-ho que anar a un bar de guiris a veure la final de la champions i així acabar d'arruinar-nos, si encara no ho haviem fet.
Allà vam recordar els bons moments de l'estada, sense oblidar els més durs i la nostàlgia que ens quedaria un cop a casa. Vam riure pensant idees pel blog, pensant en la broma d'en Marius i ens en vam anar després de que ens preguntessin uns guiris: Do you know where I can fuck for money?
Algo que trencava l'harmonia del moment, sortosament tampoc n'hi va haver per tant tot i que alguns seguien dient: Deu n'hi dó, deu n'hi dó.

Robert

Cap de setmana a Montserrat

Aquest cap de setmana hem aprofitat i hem fet doble sortida.
Dissabte vam anar a Montserrat, i diumenge, vam anar a Montserrat. Haviem pensat d'anar a Montserrat però al final ens vam decidir per anar a Montserrat.

D' esquerra a dreta: ràndom, Ilona, Robert, Marius

Com anava dient, dissabte vam fer el Gorro Frigi i la Magdalena Superior, fent dos cordades, una en Xiki, en Mario i la Julia, i l'altra el Marc, la Ilona i jo. Com que anavem amb el Marc, amb la seva pressa habitual, vam fer dues vies, mentre que l'altre equip tansols en va fer una. Era dia de retornar a escalar, per a uns, i de estrenos per als altres així que vam fer coses facils, que sobretot, carregaven molt de cames. Vam passar el dia trankils i la tornada (desaproximació) la vam fer amb la calma, tot passant per una font "màgica" per remullar-nos el cap i la cara.
SuperMario

Diumenge vam quedar a la mateixa hora, al mateix lloc, i amb el mateix destí. La distribució va ésser diferent doncs ens tocava al Juan i a mi d'estrenar-nos en el tema de la via llarga (sense el mestre Marc). Els altres dos equips eren l'Albert (colega d'en Marc) i en Pere, i el Marc i la Julia, que van tenir algun entrebanc.
Pere i Julia

Primer vam fer la aprox tots plegats pujant per la canal del cavall, que vol dir bàsicament, suicidi. Era com estar en un bombardeig, doncs anavem darrere d'un B-52, o excursionista amb escombra que va llençant totes les pedres que troba al seu pas. Codols del tamany d'un puny queien des de 15 o 20 metres cap a nosaltres, no tocant-nos per casualitat. Això va ser el pitjor. Despres ens vam separar i vam anar tirant cap amunt, serien les 13.
Vam arribar al peu de la berruga del cavall i amb els collons per corbata vam començar la ascensió, només lleugerament dificil la part de la berruga, i vam arribar al cim. Vam dinar, i vam baixar amb l'ajut de dos companys que vam trobar-nos a dalt, deien que el mètode del nostre mestre era suicida, qui sap.
Juanxo i jo

Eren les 17 quan vam tornar al punt d'inici de la seva via...i encara estaven alla, no disposo de la info pero diuen que van tenir algun entrebanc. Diu que a la 1 estaven a casa, deu n'hi dó, Pere, deu n'hi dó!

Fins la setmana que ve, espero.

Robert

RESUMILLO RÀPID

Per setmana santa ens en vam anar, tal com va dir el Juan, a Montgrony, alla va estar de puta mare, perque teniem un refugi per nosaltres sols, amb un foc (dificil d'encendre el primer dia) que finalment quasi era una central nuclear de la radiació que emetia.
Ens hi vam estar dissabte i diumenge (Jan, Juan, Mario, Pere, JoanVen i jo) i el dilluns van venir en Marcelo i l'Eric i ens vam quedar en Pere, en JoanVen i jo. En Godo va passar de visita diumenge.
Vam visitar un sector diferent cada dia, fent des de 5's majoritariament, alguns 6ens i un 7 que el Juan va voler provar.

Diumenge abans de pirar cap al sector

S'ha de destacar un fet important, que va ser el que va donar-nos la motivació de quedar-nos més dies, i és que hi havia un tronc que no es volia cremar, perque quasi ni cabia a la llar de foc, però al final vam triomfar!


Després van venir parcials, i aqui ningu va anar a escalar, jo un dia me'n vaig anar a can boquet recordo, i despres ja no es va fer res fins diumenge passat que vam anar al garraf, pas de la mala dona, en tren. No tenim fotos que ens les ha d'enviar el Lucas però vam ser Lucas, Juanxo, Julia i jo, i vam fer poqueta cosa però productiva, jo vaig obrir un 6b i el Juan quasi n'obra un de c. Esperem aquest finde que hi tornarem, que puguin haver-hi millores.

Malgrat tot, abans, tenim un esdeveniment important, l'open de la Salle. Animeu-vos a venir tots! Dimecres i dijous!




Robert

Sortida cap de setmana 27, 28 de març

Hola a tots,
per celebrar la passió, mort i resurrecció de crist rei salvador i redentor, aquest cap de setmana, avantsala de pascua, lo més probable es que anem al Santuari de Montgrony. Es va parlar de la possibilitat de fer una sortida de cap de setmana sencera, dormint-hi alla mateix, por escalar dissabte i diumenge.

Les ressenyes ja estan rulant por ahi i ja sabeu, confirmeu l' assistència via mail lo abans posible per poder fer la llista de cotxes, que la confirmació pel blog no ha triomfat gaire.

Si al final feim la sortida de dos dies, penseu en menjar aigua suficients!!!

Font de l'Ametlló, estrenem la primavera

Sembla que les pors d'en Mario tampoc es van complir i ens va aguantar tot el dia. Va haver-hi un petit moment de tensió cap a les 15 o 16 diria jo, que va començar a gotejar, però la insistència va ser premiada amb que va parar de ploure.

Degut a que se'ns havia fet tard pel matí, vam decidir no dinar i vam dinar cadascu a su aire, s'ha de dir que sempre s'agraeix dinar i apalancarte amb el solete (que no hi era).
Això si, fotia una calor de collons, a lo hivernacle, que no dona el sol xo ke calenta els collons!
Lucas assegurant

Així doncs vam començar per ensenyar als tres nous (Lucas, Oscar i Godo) com assegurar, vital per fer els primers pegues i vam fer alguns 4rts i alguns 5ens "oberts" per jo i pel Xarli, que ja s'hi va acostumant!
Godo fent la 5+, "Directa dels Mogencs"


Cap al final va tornar a tocar sessió docent però una mica més avançada: Fer la reunió. Jo que m'explico tant bé, li vaig ensenyar al Xarli que ja en tenia ganes.
Xarli repassant els apunts presos durant la lliçó

Per acabar, vam fer un 6a que era lo màxim al que em vaig atrevir i el vaig repetir xk no sigues dit.
Jo repetint la "Roser", 6a



Robert

Sortida diumenge 21/03/10

Hola a tots/es!
Per aquest primer dia de primavera trompetera vos propos d' anar a la font de l' ametllo.
La Font de l’Ametlló és una petita zona d’escalada esportiva del Penedès
situada prop del poble de Moja, a la Vall d’Olèrdola, dins del parc natural del
mateix nom.
Aquí trobareu vies més aviat curtes de roca calcària una mica tova i amb
equipament molt variable degut a la seva llarga història com a zona d’escalada
(més de 20 anys). Darrerament, però, s’hi ha reequipat i obert força.
Les vies més fàcils transcorren per plaques tombades de calcari gris. Les
més difícils van per petits desploms de roca taronja amb molt canto o alguna
placa gris més vertical i sostinguda.
Orientada al sud-est, arrecerada i sense vegetació degut a un incendi recent,
té sol pràcticament tot el dia. Això la fa una zona ideal per l’hivern i molt poc
recomanable a l’estiu.
En total hi ha (per ara) 46 vies equipades, tot i que en consten moltes més
(unes 70) que, o no estan equipades o ho van estar però els hi cal un bon
reequipament. Hi ha uns 10 4rt’s, uns 12 5è’ns i 12 6a’s més. La resta son 6b’s i
hi ha dos o tres possibles 6c.
Sobre el grau, potser es una mica dur però no voldriem polemitzar més del
compte.
Les vies fàcils, el bon equipament i la proximitat a Barcelona el fan un lloc
concorregut. Si us plau, sigueu respectuosos amb l’entorn(MARIUS ELS CENDRERS!!); recordeu que sou a
un parc natural i que les prohibicions son una possibilitat sempre present.


Adjunt un link per la guia de la zona i un altre per l' acces, jo no hi seré per que me´n vaig a Port aine a fer snow:)

Aprox: http://defalla.upc.es/~oskar/aproximacio.html
Guia i ressenyes: http://defalla.upc.es/%7Eoskar/ametllok.pdf

Intenteu confirmar l' assistència i la disponibilitat de cotxes quan avans millor!!!

Premià de Dalt - Placa de la Locura, granit

Bé, malgrat la pluja intensa de tot el dia, hem pogut escalar, enlloc d'amb peus de gat, amb peus d'ànec. Al final hem anat a la zona de Premià de Dalt que deu ni dor.

Sembla que abunda la placa en aquest sector de granit, on evidentment també abunda el que denomino: petayemas! o que es el mateix que et rebentes abans perque et fa mal la pell dels dits que no pas de braços.

Ens hem plantat a la "placa de la locura", cara sud i hem pogut fer tot apurats per por de caure al principi, un 5c un 6a i un 5b, una mica liat a la guia perque tot era quasi el mateix. ("M-31", "¿?" i "espina dorsal" respectivament)

foto d'en Carles provant la via "¿?"


Sent el primer cop que anàvem a granit, ho he trobat personalment no tan maco com a la calcaria de gelida o el garraf, però sí tècnic i exigent, segur que el que aprenguis aqui et pot ajudar força en altres roques.

Finalment hem canviat de vessant i hem anat a la cara nord-oest, de la mateixa placa i hem pogut fer un 4c, un 5a i un 6a, força maco aquest ultim. ("Squitx", "Galàctica" i "Minor" respectivament.)

foto meva provant la "Minor"

Val a dir que feia una mica de fred sobretot al principi, però un cop posats ha anat bé, crec que per començar pot ser un sector una mica complicat, i suposo que Teià encara més!


Robert

Sortida Diumenge 7/03/10

Bonu, ja esteim programant la sortida per aquest cap de setmana.

Al final s' ha decidit per anar a escalar per la zona del Maresme, molt probablement a Teià.
És una zona d' escalada de vies curtes d' uns 8-10 m on l' esportiva quasi es fusiona amb el bloc.

En aquest link trobareu la guia del maresme i a la pagina 17 la part de Teià.

S' ha de confirmar abans del divendres l' assistència per poder planificar l' espai disponible als cotxes. Qui vingui haura de portar 3€ en concepte de benzina i enrecordeu-vos de portar aigua i bocata!!!!

Fins prest!!

Ese es mi Fary, 7c

Guia del maresme: http://personales.ya.com/jescoda07/MyDOM/GC.pdf

Cicle d' audiovisuals a "La farinera"

Aquí vos deix un parell d' acitivitats per avui que va proposar el Subi per qui no tingui res a fer avui!

Aquesta donota és la que estava a cala barques, guiant al seu fill petit pel 6b del Joel!

19:30 h Audiovisual: "FOREVER " a càrrec de INÉS PAPERT

Ines Papert neix a Wittenberg in 1974 i passa la major part de la seva infantesa a la Saxonia la localitat de Bad Düben/Saxonia. Després de concloure els seus estudis de terapeuta física al 1993, poc a poc, es va endinsant en el meravellós món de la muntanya i l 'esport, fins la escalda es converteix en part important de la seva vida.
L' any 2000 neix el seu fill Emanuel. Després d' un petit parèntesi, l' any 2001, Ines Papert va guanyar la Copa del Món d' escalada en gel per primer cop i es va convertir en professional i l' any 2006 va deixar de competir
A través d' aquesta conferència de 90 min ens explica la emocionant història de la seva vida.

http://www.ines-papert.de/en.portrait

I després:

21:30 h Audiovisual: "De 8b a 8.000 m " a càrrec de FERRAN LATORRE

www.ferranlatorre.com

Un repàs exhaustiu i complert de totes les activitats que he realitzat al llarg de la meva carrera esportiva. Desde la escalada esportiva, -en la que vaig assolir la dificultat 8b-, fins les expedicions a l' Himalaya, passant per les escalades hivernals als Alps i les aventures a la Antàrtida. L' audiovisual pretén fer un repàs de la meva vida i mostrar alhora totes les especialitats que actualment s' integren sota l' ampli ventall de l' Alpinisme. També es dona un enfoc especial a la nova dimensió que té per a mi la muntanya: el de la imatge, el de la filmació i el de la difussió d' aquest esport.

Alguns noms integrats en aquesta pel.lícula: Grandes Jorasses, Vignemal a l' hivern, Shishapagma (8012 m, cara sud-oest), Annapurna (8091 m), EverestBroad Peak (8046 m), DhaulagiriGasherbrum IV i Terra de la Reina Maud(Antàrtida). (8846 m), Makalu (8462 m, pilar Oest), (8167 m), Manaslu (8163 m),

tot aio a La Farinera del clot, un centre cívic q està a Glories!
http://www.farinera.org/
http://www.mostrademuntanya.cat/programa.html

INAUGURACIÓ BLOC!!!

WEP NOIETS!!
Tot això encara està una mica precari però ja ho aniré posant més ple!!
Queda inaugurat el bloc del Grup Escalada Etseib, qui vulgui fer alguna entrada o qualcuna aportació és benvingut!
Per ara l' únic que te drets d' editor soc jo així que ja em direu si voleu que penji cosa!
Au ido,

ROCK AND BLOCK!!

P.D.: tothom que tingui fotos que me les doni i les pusare per aqui amb un slide!