Sortida a l’escala versió alfa 2.0 (deluxe, amb fotos)

Iep petits escaladors! potser ja no recordeu que tenim un grup d’escalada i encara menys que ja farà un parell de mesos o tres vam fer una escapada a l’escala a fer psicobloc. Doncs bé, algun dia em vaig comprometre a fer la versió amb fotos, i com diu el refrany “més val tard que mai” aqui va. Com que la meva memoria és escassa i no va ser precissament ahir, a veure de que recordo. Espero també estar a l’altura del bloger habitual gran mestre de l’escalada i del blogging Robert (alias el Grigri). Visca el peloteo (Robert això val com a mínim perque em convidis a un parell de birres a la pròxima festa major).

Bé endinsem-nos en l’historia en si, tot va començar com una iniciativa de putejar al Mario per tal de no anar a Calella en una de les reunions d’escalada entre les multiples divagacions habituals, que va ser aprovada per 12(per dir un nº) vots a 1(Mario per si algú no se n’havia percatat). Vam quedar un divendres a les 6 o 7 si no recordo malament, bé tant es, total que el Jan va decidir ,unilateralment aquest cop ¬¬, que anàvem massa bé de temps i va fer-nos esperar unes 2 hores pel cap baix al passadís de la nostra estimada escola mentres feiem una sentada en aquest.

Després de l’espera va arribar el Jan amb la seva furgo pepina de 7 places i vam partir. En aquesta primera expedició anavem en Godo, Robert, Jan, Juan,i servidor. Aviat ens vam adonar que no erem els únics que haviem notat que teniem pont, ho vam poder comprovar quan vam tardar més d’una hora a creuar la Ronda de d’alt.

Com que no hi ha fotos d’aquesta part us conformeu amb les que estem fent psico

Al cap d’una estona vam arribar a Badalona i vam recollir al Pere. Podia semblar que feiem tard però el Pere va dir, “tranquils que l’Escala està al mateix carrer que casa meva” i com que ens sobrave el temps ens vam dedicar a agafar “dreceres”, com per exemple girar en una rotonda en rodo o trobar-nos un carrer tallat enmig d’un poble quan anavem a 80 Km/h.

Després d’alguna parada finalment vam arribar a l’Escala. Vam quedar fascinats per les platges d’aigua cristalina però com q la gana apretava vam entrar a sopar a can Masferrer.

Lo dixo, per amenitzar entre tanta lletra

Al sopar no vam fer una dieta saludable precissament i vam menjar-nos les puntes dels platans, previament passats pel microones com la resta d’aliments i vam menjar carn (cosa prohivida per un individu que al cap de dos dies es presenta amb un bratsburg a la fuxi! Que no nó engañen!Q nó digan la verdá!). No cal tenir un programa de l’hp per saber que si una tortuga vegetariana viu el doble que una que menja de tot i que un gos que només menja coses passades pel microones es mor al cap d’un mes i, a més a més, i sumem q vam menjar les puntes dels platans que són radioactives; la conclusió és que segurament tots els que estavem en aquell sopar ens quedin poques esperances de vida xD. Seguidament entre riures el Pere i el Juan ens van enssenyar jugar al tocho (joc de daus), minuts després ja els havia humiliat jujuju.

Com que encara teniem forces i poca son vam anar a donar un tomb pel poble i a part de jugar-nos la vida en uns columpis el Jan ens va explicar l’historia d’ell pujat sobre una tortuga baixant per un dels carrers de l’Escala que portava el nom del seu avi. Vam decidir que ja n’haviem tingut prou i vam anar a dormir.

L’endema ens vam llevar ben prest i vam quedar encara més fascinats pel paisatge que la nit anterior. Vam nar a trobar-nos amb la segona part de l’expedició composta per l’Enric, el Joel i el Jan Mat que arribaven gairebé d’empalme. Vam esmorzar sobretot platans perque tot i saber de la seva radioactivitat també sabiem que eren com una Powerbalance i vam creure que mereixia correr el risc.

Son Goku

Un cop amb la panxa plena vam anar tirant a cap a la cala. Allí vam escalar, ens vam torrar una miqueta i ens ho vam passar de luxe. A destacar que el Juan no es desenganxava de la paret i que el Joel es va fer un lance de 6c bastant guapo. També hi va haver temps per fer alguns salts i de nadar una miqueta en les aigües gèlides per la majoria, menys per la Julia que després de resistir-se a tirar-se tot el matí quan si va llençar va dir que l’aigua estava “teva” (q no és un possesiu sino que fa referència a la temperatura de l’aigua, coses dels menorqins) i no cal dir tampoc que l’home adiabàtic estava també com peix a l’aigua. Poca cosa més q recordi...el Joel fent la migdiada de ressaca després d’acabarse el seu ron amb cola.

Pere que com que li feie mandra escalar es va dedicar a treure tot el potencial de la meva camara xD

Després vam recollir-ho tot i vam tornar cap a casa, el Jan Mat, el Joel, l’Enric i el Godo se’n van anar a Girona i els altres vam decidir que estarie bé anar a Calella per putejar una mica el Marius fent unes fotos com si haguessim nat a Calella.

Foto per putejar al Mario

Vam anar a la platgeta de Calella on el Robert va demostrar les no-habilitats fent uns tocs amb la pilota de voley, el Juan tampoc es va quedar enrere amb la seva pota de fusta. Vam anar a veure el roco de Calella i el Juan va dislocarse l’hombro mentres el Robert rebentave la pilota de voley quan jugave com un gos. Vam allargar la nostra estança a Calella mirant la Champions amb un bar de guiris. I finalment vam tornar a casa després d’haver viscut un cap de semana de desconecció total.

Juan dislocant-se l’hombro

Ja per acabar no podia marxar sense dir “AMB VERITAT”.

Per últim demanar perdó per anticipat a la llengua catalana. Com que hi ha hagut una mica de canya per tothom, també una mica pel meu petit retraç...Déu n’hi dó Charlie Déu n’hi dó!

PD: Wueno jefes ja falte menos per Mallorca! ens veiem alli!Salut i psicobloc!!!!

Charlie