Cap de setmana a Montserrat

Aquest cap de setmana hem aprofitat i hem fet doble sortida.
Dissabte vam anar a Montserrat, i diumenge, vam anar a Montserrat. Haviem pensat d'anar a Montserrat però al final ens vam decidir per anar a Montserrat.

D' esquerra a dreta: ràndom, Ilona, Robert, Marius

Com anava dient, dissabte vam fer el Gorro Frigi i la Magdalena Superior, fent dos cordades, una en Xiki, en Mario i la Julia, i l'altra el Marc, la Ilona i jo. Com que anavem amb el Marc, amb la seva pressa habitual, vam fer dues vies, mentre que l'altre equip tansols en va fer una. Era dia de retornar a escalar, per a uns, i de estrenos per als altres així que vam fer coses facils, que sobretot, carregaven molt de cames. Vam passar el dia trankils i la tornada (desaproximació) la vam fer amb la calma, tot passant per una font "màgica" per remullar-nos el cap i la cara.
SuperMario

Diumenge vam quedar a la mateixa hora, al mateix lloc, i amb el mateix destí. La distribució va ésser diferent doncs ens tocava al Juan i a mi d'estrenar-nos en el tema de la via llarga (sense el mestre Marc). Els altres dos equips eren l'Albert (colega d'en Marc) i en Pere, i el Marc i la Julia, que van tenir algun entrebanc.
Pere i Julia

Primer vam fer la aprox tots plegats pujant per la canal del cavall, que vol dir bàsicament, suicidi. Era com estar en un bombardeig, doncs anavem darrere d'un B-52, o excursionista amb escombra que va llençant totes les pedres que troba al seu pas. Codols del tamany d'un puny queien des de 15 o 20 metres cap a nosaltres, no tocant-nos per casualitat. Això va ser el pitjor. Despres ens vam separar i vam anar tirant cap amunt, serien les 13.
Vam arribar al peu de la berruga del cavall i amb els collons per corbata vam començar la ascensió, només lleugerament dificil la part de la berruga, i vam arribar al cim. Vam dinar, i vam baixar amb l'ajut de dos companys que vam trobar-nos a dalt, deien que el mètode del nostre mestre era suicida, qui sap.
Juanxo i jo

Eren les 17 quan vam tornar al punt d'inici de la seva via...i encara estaven alla, no disposo de la info pero diuen que van tenir algun entrebanc. Diu que a la 1 estaven a casa, deu n'hi dó, Pere, deu n'hi dó!

Fins la setmana que ve, espero.

Robert